A la Cà verde
Erimo andadi a sena
a la Cà verde
par festegiar col Giani
la pension.
Gavévimo ingasà progeti grandi
de alegria,
de voia de tirar matina.
Quel vènardi de sera
a la Ca verde
gh’era el profumo straco
de le russie
disteso sora l’ombra
de le more e de le ampomole.
Ne l’aria i primi sgrìsoli
de inverno:
la luna, previdente, la gavea
la siarpa intorno a i corni.
Se semo sentà a tola
ma un tovaiol l’è restà neto
davanti a un vasetin
de fiori de campagna.
El vin, amaro
el disegnava cerchi rossi,
come brose, a la tovaia.
El Giani no’l sarìa
vegnudo più.
Semo scapadi a testa bassa:
el fumo el rugolava
insemenio su i copi
e el ne cuerzeva de silensio.