“ I bate marso…”

e le finestre svergole

picà a càncani rùseni

se desgarbela i oci…

 

“ i bate marso…”

e su le strade smemorià

sbrissia e se desfa

gemi de luna a fiochi.

 

“ i bate marso…”

e zò da i cùgoli smorsegà

se fila un sgrisolon de primavera

a tamisar el pianto de l’Argia.

 

“… gò da sentir ancora

bàtar marso…”

el ghe disea in un sbòssego

Marieto.

 

“… i bate marso…”

nel ciasso de i bandoti

e de le cioche

la fola de la vita

la gà girado

un’altra pagina.

 

Fasendo a pian.