Me godo a scuriosar
tra le pieghe de le ciacole
del bar
e vìvar de riflesso
le miserie del paese.
E no me dà fastidio a tribular
pa’l mal de i altri
e a tor ne la me zerla
sempre più colma
el corgo de i pensieri
de ci me sta darente.
La vita de campagna
che la me gà cressudo
e impiturà la fede
l’è un libro in dò i capitoli
i è sempre pronti
a èssar scriti
e i te se stampa su la pel
e i se fa brósa.