Tag Archivio per: Na sera distante del 44

Gh’era na luna freda che s-ciarava
le strade de paura, al Borgofuro…
s’era scapà de casa e sbrindolava
a l’orba, come un ligaoro al scuro…

Da un s-ciapo de robini na canson
la m’à ciamado, timida, pian pian…
m’ò catà coi tedeschi, in un tendon,
e un gavetin de late ne le man…

Su la lucerna e su le teste bionde,
sora  le bale de la paia e el fen,
se rugolava come pice tonde
le note calde de Lilì Marlèn.

Parea che el ciel, fin alora nudo,
el se vestisse de gerani e viole,
e che na siarpa, bianca, de veludo
la ne struzesse via tute le fole…

Era bastado un coro e na canson
par farne star insieme, quela sera,
e farne mètar ne’l desmentegon
ch’erimo fioi, caìni, de la guera…

Me opà el m’à catà tardi…  (el me sercava!)
indormensà co’n gavetin sul sen,
e, a lu, che, muto, i oci el se sugava,
i gà cantado, a pian, Lilì Marlèn…