e me cuciava soto a l’antiporto

par portar soche

in casa de la Gnese…

e me scondeva el pan

ne la camisa

e i pomi verdi

rancurà in granaro…

De drio i meai

de la contrà pitoca

dove son sta slevà,

sbasiva

tole e fogolari

fredi…

tuto l’inverno

mi me son cucià

passando soto

a l’antiporto…

Finìa la guera

gh’era tornà i rondoni

insieme a l’erba nova

a vestir campi nudi…

L’ocio del forno,

svejà su un foreton

sfogà de brase,

l’improfumava

el  sèlese…

Sbacià pianin la porta

la Gnese la pareva

impisocà

sul fogolaro morto…

… l’ultimo pan

‘ l  se gà secà

ne le scarsele,

strucà drento de i pugni

bianchi

de paura…