Tera de i me veci
No gò vossudo inténzarte
con i rimpianti, tera de i me veci…
tera da i prà senza marogne…
da i orizonti verti…
da i piopi che se gode
a far garìssole a le stele…
M’ò portà via da ti tre robe sole:
na sgrombialà de ciel,
l’ombrìa de na catalpa
e na sbrancada de seren…
me basta questo…
el resto el me rinasse, drento,
ogni mattina,
come che fusse sempre primavera…