No gò vossudo inténzarte

con i rimpianti, tera de i me veci…

tera da i prà senza marogne…

da i orizonti verti…

da i piopi che se gode

a far garìssole a le stele…

 

M’ò portà via da ti tre robe sole:

na sgrombialà de ciel,

l’ombrìa de na catalpa

e na sbrancada de seren…

 

me basta questo…

el resto el me rinasse, drento,

ogni mattina,

come che fusse sempre primavera…