Ne le ostarie, a la Bassa,

quei che discore massa

i è vilani, e basta…

 

traverso le sperangole

de le careghe vecie

i grumi de silenzio

i se infississe…

 

Gh’è massa desgrassià

che i cata rechie

negandose ne i fossi

opur picandose da i travi…

e no se fa filò,

no se pol mia contare fole

se el padreterno

el se desmentega i pitochi…

 

I morti i vol rispeto.

 

E se anca el prete

el trova da ridire

su’l funerale in ciesa,

la gente la se segna

quando che passa l’obito…

 

I morti i vol silenzio.

 

E quei che resta

no i sente mia el bisogno

de spàndare i scartozzi.