Coriandoli de luna
Coriandoli de luna
i me pensieri
che i se burata
in confusion de grinto
e borotalco;
Vissinei de sol
desgateià par aria
e lampi de balon
su sabionari e giara
le idee che le se sfanta
su’l computer, desso.
E le parole ormai stranide
i è buti che fa el bao
ne’l prà de i desideri
andadi in cuco.
In un filò desmemorià,
el tempo el passa el tempo
a bevarar la sabia
su na stradela de cipressi
che se fa longa
e sempre piassè scura.