Coriandoli de luna

i me pensieri

che i se burata

in confusion de grinto

e borotalco;

 

Vissinei de sol

desgateià par aria

e lampi de balon

su sabionari e giara

le idee che le se sfanta

su’l computer, desso.

 

E le parole ormai stranide

i è buti che fa el bao

ne’l prà de i desideri

andadi in cuco.

 

In un filò desmemorià,

el tempo el passa el tempo

a bevarar la sabia

su na stradela de cipressi

che se fa longa

e sempre piassè scura.