El monte a Roverè
El monte a Roverè
l’è un maion de lana,
laorado a feri grossi
su la paura antica de la neve
davanti al caldo del camin
nel profumar de le castagne
el monte a Roverè
l’è un aquarel robado
a sogni de colori custodidi
nel slusegar de more
tra le stale al Sengio
el monte a Roverè
el gà la testa
in tuto un sbalesar de stele
che se rincore e sbrissia
su pissi e su veludi
fati a man
da fade inamorà
el monte a Roverè
l’è un respirar de luna
che a note se improfuma
drento a i boschi
e a l’alba el se resenta
drento le pósse ciare
ancora indormensà
El monte a Roverè
l’è tacà via a i tramonti
co i gomissiei de canti
e col soriso de le resteline
che à incolorìo par secoli
de verde tuti i sogni.